Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
cep
Cep d’una vinya vella
juantiagues (CC BY-SA 2.0)
cep
Ceps de vinyes
vitàcies
Botànica
Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos.
Presenta fulles alternes, generalment palmatilobulades, d’inflorescències en raïm o en cima, de flors actinomorfes, hermafrodites o polígames, tetràmeres o pentàmeres, i amb el gineceu súper, bicarpellar i bilocular, i de fruits en baia Consta de prop de 700 espècies, la majoria pròpies dels països càlids Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera varietat labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia
parra
Botànica
Agronomia
Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.
Jules Émile Planchon
Botànica
Botànic occità.
Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya