Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
eicòrnia
Fulles del jacint d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les pontederiàcies, de procedència sud-americana amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes, flotants o emergents.
L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades
lulo
Alimentació
Botànica
Arbust petit de fulla perenne, de la família de les solanàcies, conreat als altiplans de l’Amèrica del Sud, sobretot a l'Equador i Colòmbia, pel seu fruit comestible (lulo), de color taronja clar, semblant a una taronja petita.
Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
polemoni
Botànica
Jardineria
Gènere d’herbes perennes o anuals, de la família de les polemoniàcies, de fulles pinnatisectes i de flors blaves, violades o blanques, agrupades en corimbes.
Són plantades en platabandes i en tests
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris
glicina
Botànica
Jardineria
Arbust enfiladís, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m, de fulles imparipinnades i de flors violades o blanques, oloroses i disposades en raïms penjants.
És una planta jardinera oriünda de la Xina
hisop
Hisop
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o sufruticosa, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles oblongues i de flors blaves o violades.
Es fa en terrenys àrids i pedregosos, especialment a les muntanyes mediterrànies calcàries Té virtuts antiinflamatòries, expectorants, etc era considerada gairebé com una panacea