Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa no…
dracocèfal
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de flors blaves o violetes que creixen en prats secs.
Poc representades als Països Catalans, Druyschiana es fa escassament als Pirineus
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
matacabrit
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 30 cm d’alçària, pubescent, de fulles linears o lanceolades, de flors violetes i de fruits capsulars.
Es fa en terrenys pedregosos, en una gran part d’Europa
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya