Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
clamidomònada

Cicle vital de les clamidomones
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les volvocals, unicel·lulars, amb dos flagels iguals inserits sobre una papil·la anterior; són comunes en aigües eutròfiques i, en general, en comunitats planctòniques poc madures.
molses

El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
falguera

El cicle vital de les falgueres
gimnospermes

El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
angiospermes

El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta…
herba
Botànica
Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
Les herbes poden ésser anuals , si completen el cicle vital en menys d’un any biennals , si els calen dos anys per a florir i granar perennes , si persisteixen més de dos anys i vivaces , si els òrgans subterranis perduren mentre que les parts aèries moren cada any
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
anual
Botànica
Planta monocàrpica que acaba el cicle vital en el curs d’un sol període de vegetació, és a dir, menys d’un any ( teròfit
).
Les plantes anuals molt sovint es moren en el moment d’iniciar-se les èpoques desfavorables —estiu eixut, hivern fred—, que són resistides amb avantatge en estat de vida latent llavor, espora, etc Cada any han de germinar novament algunes poden passar diversos anys en repòs, sense germinar, i això fa que, si l’ambient permet una vida vegetal esponerosa, es trobin en situació d’inferioritat en esguard dels vegetals perennes, que tendeixen a ocupar tot l’espai disponible Són especialment abundants als deserts subtropicals aixeb i a les zones de clima mediterrani, amb estiu eixut constitueixen…
ombròfit | ombròfita
Ecologia
Botànica
Dit de la planta que realitza tot el seu cicle vital en un temps molt curt, aprofitant la humitat que segueix les ocasionals pluges dels deserts.
haplont
Botànica
Organisme en el cicle vital del qual la meiosi es produeix a la primera divisió del zigot, de manera que aquest és l’única cèl·lula diploide.