Resultats de la cerca

Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob

La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C

És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines

La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres

Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant

Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…

El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…

Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura

És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis

Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…