Resultats de la cerca

Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics

Dirigí vuit partits en les primeres quatre edicions de la Lliga 1928-32 i fou internacional El 1926 publicà el llibre Reglamento de Fútbol Asociación , amb totes les regles actualitzades segons la International Board El 1927 estigué uns quants mesos a Cuba organitzant un comitè d’àrbitres i xiulant partits i fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres de Cuba Estigué sempre vinculat al Collegi Català d’Àrbitres, del qual fou president vitalici Professionalment fou joier Estudià l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics Entre d’altres és autor d’uns llums decorats per l’abadia…

Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà…

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’…

El nom anglosaxó ordāl ‘judici’ en palesa, si no l’origen, sí la popularitat a l’Europa central Les invasions germàniques n'escamparen l’ús a tot l’antic imperi Romà, on rebé també el nom de judici de Déu En la mentalitat primitiva, en què dret i religió es confonen, les ordalies constitueixen el judici per excellència, en el qual Déu mateix pronuncia la sentència a través d’una prova Revesteix també forma endevinatòria equival a l'oracle Hom demana a la prova, en aquest cas, pronòstics mèdics, oportunitat d’un vot, etc Malgrat la varietat de formes pròpies de cada poble, hom pot resumir-les…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el…

A l’època moderna les encomiendas foren molt apreciades, car es tractava d’unes senyories territorials les rendes i la jurisdicció de les quals corresponien a l' encomendero llur valor era calculat, a les acaballes del s XVIII, en uns 12 milions de rals de billó Les encomiendas no foren renovades durant la guerra de la Independència hom dedicava el producte de les vacants a pagar les necessitats de la guerra, i foren abolides amb el règim senyorial Aquesta institució medieval fou la base de les famoses encomiendas de indios aplicades a Amèrica després de la descoberta i que…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…

Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització…