Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
Pera-rua
Història
Mas deshabitat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’W del terme, al vessant del Rialb.
Hi ha una petita capella, moderna, dedicada a sant Antoni Fins el 1969 fou de l’antic municipi de Montanissell
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
Conorbau
Història
Antiga quadra de l’Alt Urgell, a la dreta del Segre, que al sXIX depenia del lloc de Gramós.
el Boscal
Vista exterior de l’esglèsia de la Mare de Déu del Boscal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Boscal
, al municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 469 m d’altitud, al coll del Boscal
, per on passa el camí d’Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal
, contrafort de la serra de Cadí que es desprèn de la Torre de Cadí.
S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
torre de Solsona
Història
Fortificació que constitueix l’avançada del castell de Castellciutat, al N de la vila, al terme de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
Mare de Déu de les Peces
Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost