Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Sant Miquel de Campanet
Església
Església del municipi de Campanet (Mallorca), al N del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.
És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel
Sant Llorenç de sa Calobra
Església
Església del municipi d’Escorca (Mallorca), situada al N del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt.), entre la mola de can Termes (461 m alt.) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la deTuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII
cavalleria de son Sant Joan
Història
Alqueria mallorquina anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn.
Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
sa Pedrissa
Història
Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià (Mallorca).
torre d’en Pau
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi de Palma (Mallorca), a l’indret de l’actual nucli des Coll d’en Rabassa.
En 1891-98 hi fou construït un fort
la Pau
Església
Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l’antiga església parroquial de Castellitx, dins el municipi d’Algaida (Mallorca).