Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb acompanyament del…
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se'n serviren els egipcis, els caldeus, els hittites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar
guerres Sagrades
Història
Conflictes desencadenats per l’amfictionia de Delfos per defensar els drets del santuari de la ciutat.
Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia
Ioannis Kapodístrias
Història
Política
Polític grec.
L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans s III i, més tard, als bizantins Al s XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del s XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
Grigórios Lambrakis
Història
Política
Polític grec.
Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras
auriga
Representació d’un auriga conduint la seva quadriga en un vas de bronze trobat a Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
Conductor d’un carro de cavalls a l’antiguitat grega i romana.
A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega
Aléxandros Papagos
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental
Xerxes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (486-465 aC).
Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina