Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
guerra del Golf Pèrsic
Història
Militar
Conflicte bèl·lic que es produí del 17 de gener al 28 de febrer de 1991, entre l’Iraq i una coalició militar de 29 estats encapçalada pels EUA i agrupada sota la bandera de l’ONU.
L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut…
panarabisme
Història
Política
Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.
Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc,…
tractat Sykes-Picot
Història
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.
Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la…
tractat de Sèvres
Història
Pacte signat, a la ciutat de Sèvres, entre els turcs i els aliats el 10 d’agost de 1920, pel qual hom cedia a Grècia la Tràcia Oriental (amb Gal·lípoli), les illes de la mar Egea (excepte Rodes) i l’administració d’Esmirna.
França rebé Síria i Cilícia Iraq, Palestina, Xipre i Egipte passaren a Anglaterra, alhora que aquesta obtenia el protectorat d’Aràbia el Dodecanès i l’illa de Rodes passaren a Itàlia Els estrets del Bòsfor i Dardanels restaren desmilitaritzats i sota control internacional Aquest tractat, que significava la desfeta de l’imperi turc, no fou ratificat pel parlament turc, i el moviment nacionalista turc dirigit per Mustafà Kemal obligà a revisar-lo i substituir-lo pel tractat de Lausana 1923
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Kara Koyunlu
Història
Confederació de turcmans xiïtes procedent del sud d’Armènia i establerta (principi del s XIV) als dominis dels ǧalā’ir de Bagdad.
Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del…
safàvida
Història
Membre d’una dinastia musulmana xiïta que governà Pèrsia del 1502 al 1736.
Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…