Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
paixà
Història
Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.
guixer
Història
Menestral que treballava en guix o que en venia.
Els guixers constituïen des de la baixa edat mitjana un ofici especialitzat
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
ritualisme
Història
Cristianisme
A Anglaterra, dins el moviment d'Oxford, moviment nascut vers el 1850 sota l’impuls d’E. Pusey que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església catòlica.
El moviment reeixí en l’església alta High Church , però no pas en la baixa Low Church
baró
Història
A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par Als Països…
xurma
Història
Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.
Constituïa la categoria més baixa de la dotació d’una galera, i representava més del 60% del total de la gent embarcada La seva feina, a mar, era de remar
procurador de tribunals
Història
Dret civil
Dret processal
Persona que, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella (acceptació de poder) fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, pertanyien, com els notaris, a l’estament dels artistes, i a partir del s XVI, tendiren a ascendir de categoria estamental
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
assignat
assignat francès de 125 lliures (1793)
© Fototeca.cat
Història
Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa (1789-97) amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.
El 1790 l’assemblea declarà el seu curs forçós, però la reiteració indiscriminada de les emissions anullà l’interès hipotecari i convertí els assignats en paper moneda d’un poder adquisitiu inestable i amb forta tendència a la baixa