Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
paladí
Història
Literatura
Heroi cavalleresc.
Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels
escrivà major
Història
Escrivà que figurava com a cap dels escrivans d’una audiència, cúria o altre organisme oficial.
non plus ultra
Heràldica
Història
Expressió que significa ‘no més enllà’ que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d’Hèracles.
Figurà —modificada— com a divisa de Carles V de Castella escrita en una banda que enllaçava dues columnes
manescal
Història
Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic manescal es transformés…
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…