Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Luis José de Orbegoso
Història
Polític peruà.
Elegit president 1833, promulgà la constitució del 1834, però fou enderrocat per Salaverry Després de pactar amb el general Santa Cruz, president de Bolívia, ocupà el Perú, i el 1837 organitzà amb aquest la Confederació de Bolívia i el Perú, fet que provocà l’enfrontament amb Xile Derrotat pels xilens, hagué d’abandonar el país 1838
Alonso de Sotomayor
Història
Militar
Militar i administrador castellà.
Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats
Thomas Cochrane
Història
Comte de Dundonald.
Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall
Juan Manuel de Mendoza-Luna y Manrique
Història
Marquès de Montesclaros, gran d’Espanya i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda
Bartolomé Mitre
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor
Cornelio Saavedra
Història
Independentista argentí.
Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada
Tupac Iupanqui
Història
Sobirà inca (1471-93).
Fill i successor de Paxacuti Fou un dels fundadors de l’imperi històric inca Al N, conquerí i assimilà els regnes dels kañari i dels kiteño a l’Equador actual al S, eixamplà els seus dominis fins al riu Maule Xile i per la regió septentrional de l’Argentina actual Dominà les rebellions d’algunes tribus aimares, que no volien sotmetre's al domini dels senyors de Cuzco La tradició oral andina situa dins el seu regnat la figura d’Ollantay, recollida a l’obra del mateix nom Fou succeït pel seu fill, Huayna Cápac
Andrés de Santa Cruz
Història
Polític i militar bolivià.
Oficial mestís de l’exèrcit virregnal, s’uní als independentistes i collaborà amb José de San Martín 1821 El 1825 s’oposà a la política de José de Sucre i el 1826 presidí el govern peruà Destituí Bolívar i assolí la presidència de Bolívia 1829 Establí un règim autoritari, però fou un administrador eficient El 1836 derrotà els peruans i imposà una confederació peruanoboliviana, però mai no comptà ni amb el suport de l’aristocràcia ni amb les classes populars Vençut per una aliança del Perú, l’Argentina i Xile 1839, fou desterrat a Europa
Luis de Velasco y de Castilla
Història
Funcionari colonial castellà, primer marquès de Salinas del Río Pisuerga (1609), cavaller de Sant Jaume.
Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies
José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…