Resultats de la cerca

El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib  , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052  Guillem II, comte de…

Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…

Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo

En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…

Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de…