Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
Sesostris III
Història
Faraó de la dinastia XII (1878-43 aC) i el seu sobirà més important.
En política exterior, consolidà de forma definitiva el domini egipci a la Baixa Núbia Hi té documentades quatre expedicions, totes victorioses 1871, 1869, 1862 i 1859 La frontera amb Kuš o Alta Núbia quedà ja establerta en la primera campanya a Semna, uns 60 km al S del Wādī Ḥalfā’ Així mateix, a fi de consolidar l’ocupació del país, construí una cadena de vuit fortaleses entre Semna i Buhen davant del Wādī Ḥalfā’ En canvi, la seva política respecte a l’Àsia fou tan antiexpansionista com la dels seus predecessors dels Regnes Antic i Mitjà En política interior, Sesostris III es…
Ahmet III
Història
Soldà otomà (1703-30).
Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…
Perdicas III
Història
Rei de Macedònia (365-359 aC).
Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris
Lleó III
Història
Emperador d’Orient (717-741), fundador de la dinastia isàurica.
Substituí Teodosi III i derrotà els musulmans, que empenyé fins als confins de l’Eufrates Intentà de reformar l’estat i de consolidar l’autoritat imperial Amb dos decrets 726 i 730 que prohibien el culte de les imatges originà la qüestió de la iconoclàstia Publicà també un nou codi que modificava la legislació de Justinià, i generalitzà el sistema dels temes Sostragué a la jurisdicció eclesiàstica de Roma la regió de l’Illíria, de fet dins l’imperi d’Orient, i la posà sota el patriarca de Constantinoble
Antíoc III
Història
Rei de Síria (223-187).
Fill de Seleuc II, germà i successor de Seleuc III En començar a regnar es trobà amb un país revoltat i desfet Agafà personalment el govern i el comandament de l’exèrcit, i lluità contra Egipte, la Bactriana, l’Índia i la Pàrtia, que subjectà al seu regne, i prengué el títol de Gran Rei , com els emperadors perses Amb l’ajut d’Anníbal, que vivia a la seva cort, es posà contra els romans, que el venceren a Grècia i l’obligaren a signar la pau d’Apamea, per la qual renunciava a totes les terres a ponent del Taure, i es veia obligat a pagar un fort tribut, per a la qual cosa hagué d…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes…
Frederic III
Història
Emperador romanogermànic (1452-93), rei de Germània i de Romans (Frederic IV) (1440-86), duc (Frederic VII [V]) (1439-44) i arxiduc (1463-93) d’Àustria i duc de Caríntia i Estíria (1435-44).
Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Murat III
Història
Soldà otomà (1574-95).
Una llarga i costosa campanya contra Pèrsia 1576-90 menà a l’annexió otomana de Geòrgia, l’Azerbaidjan i Hamadan, però produí una crisi financera, per la qual Turquia hagué de concloure amb Anglaterra un tractat comercial 1583, molt avantatjós per a aquesta última