Resultats de la cerca

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin…

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es…

Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que…

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y…

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…

Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de…

Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d…