Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Isidor Planes
Cronologia
Història
Cronista.
Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Collegi de Corpus Christi de València Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan s XVII al 1727 Repertorio de varias y raras cosas i una altra del 1705 al 1729 Sucesos fatales
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
Francesc Dionís de Vives i Planes
Història
Militar
Militar.
Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles que els jesuïtes tenien a la ciutat de València, i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Com tots els valencians de l’època, des del pare Vicent Tosca, fou més inclinat a les ciències que no pas a la metafísica, i menys a l’escolàstica, i alternà el castellà i el llatí com a…
Charles d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Miquel Jover
Economia
Història
Mercader.
Amb el seu germà, Anton Jover , fou soci d’una companyia comercial creada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 s’establí a Santo Domingo, però l’any següent donà poders per als seus afers comercials a Jaume Planes, i tornà a Sevilla per comprar blat destinat a una expedició programada a les Índies El 1528 retornà a Santo Domingo, on s’establí definitivament, i durant algun temps fou soci amb Joan de Soldevila en l’establiment d’un ingenio de sucre
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo
Joaquín Ponce de León-Cabrera y de Láncaster
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706
Francisco Vázquez de Coronado
Història
Conqueridor castellà.
De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i es lliurà a l’…
Carles de Lloria i d’Entença
Història
Fill de Roger de Lloria.
Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnet de Pere II Tingué possessions a la vall de…