Resultats de la cerca

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se 1971 Des de…

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí “Revolución…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…

Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal Paradoxalment, donà…

Participà en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional S’aixecà de nou amb els Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró Fou afusellat a Tarragona