Resultats de la cerca

Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet

Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

De molt jove milità a les files carlines, però després del conveni de Bergara passà a l’exèrcit liberal i participà en les repressions de l’aixecament montemolinista del 1848 i de la revolució del 1856 Destinat a Cuba, ascendí a coronel, però en produir-se la Revolució de Setembre del 1868 tornà a prendre contacte amb els carlins A la fi del 1872 fou nomenat general en cap de les forces carlines al País Basc durant la Primera República aconseguí la victòria d’Eraul, que impulsà el pretendent Carles a entrar a Navarra, i amb el càrrec de mariscal de camp es distingí en la batalla de Monte Moru…

Ajudà el nou emir Ḥišam I en la revolta antiomeia, atiada per Bagdad i encapçalada per Sa'īd ibn al-Ḥusayn al-'Ansarī als ports de Beseit 788-789

Cavaller de Calatrava Fill i hereu de Francesc I de Montcada i de Cardona Virrei de Sardenya 1590-95, on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa i de foment de l’agricultura Lluità després contra els anglesos 1596-98, fou virrei d’Aragó 1604-10 i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà…

Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…

Fou protonotari del Consell d’Aragó Home de confiança del comte duc d’Olivares, que el féu secretari del consell d’estat i membre del consell de guerra, fou el principal inspirador de la seva política anticatalana Fou partidari de solucions de força, i es distingí pel seu odi als catalans Fou destituït dels seus càrrecs en caure el comte duc 1643 El 1644 fou acusat d’heretgia per la inquisició

Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió religiosa Era…

Germà de Joan Participà a la campanya d’Orà 1790 i a la del Rosselló 1793, on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn Adjunt del mariscal de camp Sarsfield 1812 al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camps 1816