Resultats de la cerca

Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez

Fou segona muller d' Enric IV de Castella La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts 1462 com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos 1467, d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’uns estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976 Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Ireland 1971-73

Descendent del duc de Berwick , militar al servei dels Borbó i principal artífex de la derrota dels catalans en la guerra de Successió el 1714 Entre molts dels seus títols nobiliaris l’aristòcrata que en tenia més de tot el món, estava en possessió de 16 títols de Gran d’Espanya Casada amb el també aristòcrata i alt funcionari Luis Martínez de Irujo, hi tingué sis fills Després d’enviudar 1972 contragué matrimoni dues vegades més, sense descendència Una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, es feu notar per l’omnipresència en la vida social i les revistes del cor En morir…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla i Aragón 1908, i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l' Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino 1925, amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València 1930, Vinatea 1936, La Taula de Canvis de València 1408-1719 1957, Las Rocas 1957 i Los Jurados…

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…

De jove actuà com a corsari a la Mediterrània 1771-81, participà en l’esquadra de Luis de Córdoba contra els anglesos al canal de la Mànega i al blocatge de Gibraltar 1779 i, a les ordres d’Antoni Barceló, en l’expedició contra Alger 1783-84 Capità de vaixell, lluità contra l’esquadra francesa a la costa cantàbrica 1795 i, sobretot, a Sant Feliu de Guíxols, i després, contra Anglaterra a les Antilles però, pel fet d’haver cremat el seu vaixell, fou dut a Cadis i fou suspès de comandament 1797 Rehabilitat el 1805, féu diverses accions contra els vaixells anglesos a Algesires Fou…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento…

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de…