Fou segona muller d'Enric IV de Castella. La seva filla Joana de Castella fou reconeguda per les corts (1462) com a hereva legítima, mentre que els nobles n'atribuïren la paternitat a Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado (i per això Joana de Castella fou anomenada la Beltraneja) per tal que la successió passés als germans d’Enric, Alfons i Isabel. La reina prengué el partit de la seva filla, i fou tancada al castell d’Alaejos (1467), d’on fugí l’any següent, amb Pere de Castella i Luis Hurtado de Mendoza. Separada d’Enric IV, es refugià a les possessions dels Mendoza.