Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Hišām I de Còrdova
Història
Emir de Còrdova (788-796).
Successor d’'Abd al-Raḥmān I, derrotà el seu germà Sulaymān, que pretenia el poder a Toledo, i hagué de sufocar amb l’ajuda del muladí Mūsà ibn Fortun una rebellió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa Féu diverses incursions contra el regne astur Àlaba el 791, Galícia i Oviedo el 794, i Astorga el 795 i contra Carlemany saqueig de Girona, el 793, i dels voltants de Narbona
Manuel de Santjust i de Pagès
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710 A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat 1717 i es retirà a l’Ametlla del Vallès
Pasqual Cucala
Història
Militar
Guerriller carlí.
Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili
Manuel Bretón
Història
Militar
Militar castellà.
Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova
Josep Maria Colubí i Gomila
Història
Militar
Mariscal de camp.
Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra
Juan Fernández de Heredia
Història
Governador d’Aragó almenys des del 1480 i lloctinent general de Catalunya (1495-96).
Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508
Melcior de Gualbes
Història
Literatura
Cavaller i poeta, pertanyent a la família de banquers barcelonins.
La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló
Pancraç
Història
Màrtir cristià.
Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig
Joaquim Laguàrdia
Història
Militar
Militar.
Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina