Resultats de la cerca

Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda, fou una…

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de…

Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la…

Fou director de la foneria de Lió i inspector 1755 de foneries i fargues de la marina francesa El 1767 installà a Barcelona una foneria de canons per encàrrec de Carles III d’Espanya

S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia

Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio

Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà

Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent del seu…