Resultats de la cerca

En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa

Confirmat inicialment com a duc de Bohèmia 1192 per l’emperador del Sacre Imperi EnricVI, en fou desposseït l’any següent, però subsegüentment recuperà la possessió del feu de Bohèmia 1197 Obtingué el títol de rei, i també l’autonomia total per a Bohèmia, de l’emperador Felip de Suàbia Establí els fonaments d’un estat bohemi fort que arribà fins al darrer terç del s XIII

Fill de Venceslau I de Bohèmia, fou elegit duc d’Àustria el 1251 Dirigí una croada 1254 contra els pagans de l’antiga Prússia oriental i una altra contra els lituans 1266-67 Conquerí Estíria als hongaresos 1260, i el 1269 prengué possessió de Caríntia, Carniola i Ístria i esdevingué el príncep més poderós del Sacre Imperi Rodolf d’Habsburg el forçà a renunciar a tots els seus territoris, excepte Bohèmia i Moràvia tractat de Viena, 1276 Dos anys més tard, en un intent de recobrar els seus drets, fou vençut i mort a la batalla de Dürnkrut

Fou regent de Ladislau IV 1444, el qual succeí Noble hussita, prengué Praga als catòlics 1448 i rebé la investidura del reialme de mans de l’emperador Frederic III Excomunicat per Pau II 1446, repellí, amb l’ajut dels hussites, la croada predicada contra ell

Sotmès a la sobirania de la Gran Moràvia, es convertí al cristianisme, així com la seva esposa Ludmila i una part del seu poble Això no obstant, el cristianisme no fou totalment admès a Bohèmia

Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i fou cridat a…

Fill i successor d’Udalric I Ocupà Polònia 1038-41, però les pressions de l’emperador romanogermànic Enric III l’obligaren a abandonar-la i s’emportà el cos de sant Adalbert El 1054 establí la successió a favor del representant de més edat dels premíslides

Fill i successor de Boleslau I Obtingué l’erecció del bisbat de Praga 975 S'uní a la revolta del duc de Baviera contra els emperadors romanogermànics, però finalment se sotmeté a Otó III

Lluità per defugir la sobirania de l’imperi romanogermànic, però acabà 950 reconeixent-la i li prestà ajuda contra eslaus pagans i hongaresos

Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no…