Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Jaume Berenguer i Amenós
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega 1942, reeditada moltes vegades Deixeble de Carles Riba, féu excellents traduccions d’obres clàssiques i modernes Història de la guerra del Peloponès 1953-70, en curs de publicació de Tucídides, Dafnis i Cloe 1963 de Longus, Alexis Zorbàs 1965, de Nikos Kazandzakis És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà
Joaquim Català i Baier
Història
Hel·lenista.
Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la Universitat de València 1781-1801, publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales 1786 i Silabario metódico 1803
Antoni Vila
Història
Hel·lenista.
Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic
Ramon Ribera
Història
Hel·lenista.
Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt notable i concorreguda dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona, traduí Teòcrit, Eurípides i Hipòcrates per a la Fundació Bernat Metge, i Llucià de Samòsata, Eurípides, Èsquil, Tucídides i Menandre al castellà És autor, entre altres obres, de Mitología griega 1962, Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de la literatura 1985
Lluís Segalà i Estalella
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…
,
Albin Lesky
Història
Hel·lenista austríac.
Bon coneixedor de l’antiguitat clàssica, s’especialitzà sobretot en Homer, en la tragèdia i en els mites grecs La seva obra més coneguda, traduïda a diverses llengües, és Geschichte der griechischen Literatur ‘Història de la literatura grega’, 1957-58
Calcidi
Història
Literatura
Hel·lenista hispanoromà.
Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina
Georges Daux
Història
Hel·lenista francès.
Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947
Pere Joan Nunyes
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista i hel·lenista.
Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Alternà l’ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa —on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia Les seves explicacions foren…