Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Rafael Tasis i Marca
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i polític.
A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Collaborà especialment a La Publicitat , Mirador , Revista de Catalunya , Serra d’Or , etc Fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937 - 1938, on féu una acció justa i humanitària Com a novellista volgué donar testimoniatge de la vida barcelonina Vint anys 1931, Sol ponent 1953, És hora de plegar 1956, Abans d’ahir 1956 i sobretot Tres Mèxic 1962, mirall autobiogràfic i d’una generació A més, les obres policíaques La…
Llúcia de la Marca
Història
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell.
Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú 1054, però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà mort el 1081, de qui fou la segona muller Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell mort el 1092, de qui també es divorcià
Almodis de la Marca
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…
Ramgarda de la Marca
Història
Comtessa de Carcassona, vescomtessa de Besiers i Agde.
Filla dels comtes Bernat i Amèlia i germana d’Almodis, tercera muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Fou casada vers el 1040 amb el comte Pere II de Carcassona, vescomte de Besiers i Agde el qual li deixà, tant per raó de dot com per testament, drets que tenia als comtats de Carcassona, Rasès, Coserans, Comenge, Menerba, Narbona i Tolosa Amb la seva germana sembla que tingué un important paper en les negociacions per a la venda dels comtats de Carcassona i Rasès als dits comtes de Barcelona, i a llur fill, i nebot seu, el futur Ramon Berenguer II 1064-70 tot i que, poc abans,…
Frederic II
Història
Emperador romanogermànic (1197-1250) coronat a Roma el 1220.
Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant, organitzà una…
Sulaymān ibn Yaqṯān al-A‘rābī
Història
Cabdill àrab de la Marca Superior.
Sembla que, juntament amb altres dissidents, s’alià amb ‘Abd al-Raḥmān ibn Ḥabīb al-Fiḥrī, anomenat l’Eslau i que havia estat enviat a Al-Andalus pels abbàssides per tal d’impedir la consolidació del govern omeia, representat per ‘Abd al-Raḥmān I Mantingué bones relacions amb Carlemany, amb qui s’entrevistà a Paderborn, i prometé d’ajudar-lo contra l’emir Derrotat l’exèrcit franc i en veure l’emir que no el podia vèncer per la força, comprà el seu lloctinent, al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Ansārī, tot prometent-li el govern de Saragossa, i aquest l’assassinà Fou venjat pel seu fill ‘Aišun,…
Ramon Berenguer II de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Domènec de Negrell
Història
Oïdor militar de la generalitat de Catalunya.
Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VI d’Este
) i d’Ancona i senyor de Ferrara (1208-12).
Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV
Ermengarda I de Carcassona
Història
Comtessa de Carcassona i Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina