Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
batalla de Toro
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori…
lleis de Toro
Història
Conjunt de disposicions aprovades per les corts de Toro (1505) arran de la mort d’Isabel de Castella, que tingueren com a finalitat primordial donar compliment al testament de la reina.
Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a la successió i l’herència en el dret civil,…
pacte de Toro
Història
Tractat de pau signat a la ciutat de Toro el 26 d’agost de 1218 entre Alfons IX de Lleó, la seva muller Berenguera i llur fill Ferran III, el Sant.
L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran
Minos
© Corel Professional Photos
Història
Rei mític de Creta, fill de Zeus i d’Europa i espòs de Pasífae.
Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…
marquesat de Viver
Història
Títol concedit el 1851 a Ramona Zarzuela, òlim d’Agulló i Verges, per indemnitzar-la de la pèrdua de les jurisdiccions baronials sobre Viver, el Toro, Caudiel, Novaliches, Xèrica, Pina i Barraques, que havia heretat dels seus avantpassats.
Ha passat als Matínez-Agulló
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea