Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Lliga Etòlia
Història
Coalició sorgida de la confederació de diverses ciutats etòlies (324 aC).
Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea…
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb…
primera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 264-241 aC.
Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta…
segona guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 219-201 aC.
Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…
regne d’Israel
Història
Monarquia unida de deu de les dotze tribus del poble d'Israel, en contraposició al regne de Judà, sorgida d’ençà del cisma de Jeroboam (~931 aC).
Aquest establí la nova capital de primer a Siquem i després a Tirça actual Tel el-Far'a i installà un santuari nacional a Dan per a les 10 tribus que el seguiren Al sVIII aC el regne era dividit en districtes El govern dels 20 reis que, en diverses dinasties, se succeïren al tron d’Israel es caracteritzà per l’apostasia del culte de Jahvè, a favor del de Baal, la injustícia social i la intriga política Fora d’uns períodes de calma i d’èxit comercial, el regne restà sota la pressió constant dels enemics externs Jeroboam I 931-910 aC lluità sovint contra Roboam de Judà…
Magna Grècia
Història
Nom donat, ja a partir del s. II aC, al conjunt de ciutats gregues del sud d’Itàlia.
Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels s VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses…
Calpúrnia
Història
Família ( gens
) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del s II aC al s II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de…
Merodak
Història
Forma massorètica del nom babilònic Marduc-apal-id-din, usat per primera vegada pel príncep babilònic MerodakI (1187-1175 aC).
El feu seu també MerodakII 721-710 i 703 aC, que s’annexà Babilònia atacat per Sargó d’Assíria, fugí a Elam, d’on tornà al començament del regnat de Sennàquerib, el qual, però, el derrotà de seguida fins al final de la seva vida fruí de la protecció d’Elam, però el seu fill havia estat mort i el seu cos lliurat als assiris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina