Resultats de la cerca

Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després…

Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo

Passà als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer La senyoria plena sobre la baronia de Gironella fou donada el 1307 a Bernat Guillem de Saportella i de Lluçà i passà als Fenollet, als Pinós i als Agulló

Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti , que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló

Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella , vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament 1386 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els Urtx…

Passà als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas

Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal