Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Marçal
Història
Quadra del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), a la vorera esquerra del barranc de Comacentre.
Té una capella homònima
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
els Clapers
Masia els Clapers (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Història
Antiga quadra del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), a la dreta de la riera de Malrubí.
Queda centrada per la masia homònima Molí del Clapers, Oló © CIC -Moià
l’Avellana
Història
Antiga quadra del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia.
marquesat d’Artasona
Història
Marquesat concedit el 1803 a José Mariano Pérez de Suelves-Claramunt y de Azlor, senyor de Suelves (Sobrarb) i d’Artasona (Ribagorça).
Passà als Otal i als Goyeneche
Arro
Història
Antiga quadra del terme municipal de Montanui (Ribagorça) situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La seva església depenia de la parròquia de Viuet
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…
sotsvegueria de Moianès
Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…