Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de…
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de…
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els…
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
baronia de Montcada
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del s XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona
baronia d’Ayerbe
Història
Jurisdicció feudal concedida per Jaume I al seu fill legitimat Pere d’Ayerbe
.
El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat
principat de Frísia Oriental
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin — Westfàlia.
Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia,…
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
taifa de Saragossa
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia…