Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…
Tremena
Història
Castell del municipi de Planeses (Fenolleda), que domina, pel N, el poble.
És d’origen carolingi la torre rectangular i el recinte poligonal, i fou ampliat al s XIII
baronia d’Ur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur (Alta Cerdanya) i que al començament del s XVI pertanyia als Còdol, que la posseïren fins a la Revolució Francesa.
la Fontana de Gràcia
Història
Antiga casa de pagès del terme de Gràcia (Barcelona), entre la riera de Cassoles i el carrer Gran.
La finca començà a utilitzar-se el 1883 Donà nom a una estació del Metro
torre del Baró
![](/sites/default/files/media/FOTO/A083671.jpg)
La torre del Baró
© JoMV
Història
Antiga casa dels barons de Pinós situada a l’antiga quadra de Vallbona, al terme de Sant Andreu de Palomar (actual municipi de Barcelona).
Construïda al segle XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i reedificada el 1797 Ha donat nom a un barri de Barcelona la Torre del Baró
torre de Bell-lloc
Història
Antiga torre de defensa de la costa, a l’esquerra i prop de la desembocadura de l’Aglí, al terme de Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló), al límit amb el del Barcarès; actualment és un mas anomenat la Torre
.
Bellesguard
La residència Bellesguard
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència reial construïda el 1408 a l’antiga torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona), en ésser adquirida pel rei Martí.
Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d'estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes del palau…
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…
el Paral·lel
![](/sites/default/files/media/FOTO/A096614.jpg)
Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…