Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
castell de Sant Ferran
Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà) que al s XV passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva.
El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la…
baronia de Pau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Pau (Alt Empordà), que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV.
El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que…
el Cogull
Història
Antiga quadra de la Conca de Barberà, prop de Montbrió de la Marca.
força de Cartellà
Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
torre Morisca
Història
Antiga torre de defensa que domina la costa del terme de Lloret de Mar (Selva), al límit amb el de Tossa, prop de la Cala Morisca
.
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h