Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s. XI i XII els vescomtes de Girona (vescomtat que es vinculà a aquesta família), posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni (que pertanyia als hospitalers) i la vall de Gualba i el terme de Montnegre, que eren de la família Gualbes. Alguns dels territoris eren subinfeudats (Palafolls, Blanes, Solterra); al terme de Monclús, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n'eren només subfeudataris; no posseïren el ple domini d’aquesta baronia amb la vila de Sant Celoni fins el 1403; les subinfeudacions de Blanes i de Palafolls havien passat igualment per compra al ple domini jurisdiccional dels Cabrera el 1381 i el 1383, respectivament. Altres llocs, com Campins i Vilardell, eren quadres en domini compartit amb les cases de Palau i de Vilardell. A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas: el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV. Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte, Castelló d’En Bas ho era del de Bas, i Vic, del comtat d’Osona.
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat