Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
baronia de Peratallada
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peratallada (Baix Empordà) i que al s XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
força de Cartellà
Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
torre Morisca
Història
Antiga torre de defensa que domina la costa del terme de Lloret de Mar (Selva), al límit amb el de Tossa, prop de la Cala Morisca
.
castell de Mas Carbó
Història
Nom amb què és coneguda l’antiga domus de la Rovira del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera.
És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926
torre de Mollet
Història
Antiga torre de la vora dreta de l’Ebre, a la confluència amb la Canaleta, dins el terme de Benifallet (Baix Ebre).
baronia de Verges
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Verges i que comprenia també Bellcaire i la Tallada d’Empordà, que pertangué des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d’aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori.
Passà als Cardona, i el 1587 fou incorporada a la corona
portal de Vallverd
Història
Antic portal de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), vora el riu on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les dades sobre la…