Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
torre Morisca
Història
Antiga torre de defensa que domina la costa del terme de Lloret de Mar (Selva), al límit amb el de Tossa, prop de la Cala Morisca
.
Es Quate Lòcs
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausén i Canejan.
Viella
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betren, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons de Castièro o sesterçó de Viella i de Marcatòsa
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Bossost
Història
Terçó i batllia de la Vall d’Aran que, al segle XIII, comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.
Fou subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossost dit també de Quate Lòcs
Arties
Història
Antic terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs.
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
baronia de Lés
Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
Castièro
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran (dit també terçó de Viella
) format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betren, Escunyau i Casarilh.