Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Narbonès
Història
Regió històrica del baix Llenguadoc, Occitània, inclosa en l’actual departament francès de l’Aude, que s’estén des de les Corberes fins a l’Erau.
En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona
el Vilar
Història
Antiga quadra del municipi d’Hostalets de Pierola (Anoia).
És esmentada al s XIV
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
baronia de la Llacuna
Història
Jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718