Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Narbonès
Història
Regió històrica del baix Llenguadoc, Occitània, inclosa en l’actual departament francès de l’Aude, que s’estén des de les Corberes fins a l’Erau.
En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona
baronia de Benidoleig
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig (Marina Alta), la qual fou vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.
Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
baronia d’Alcanalí i Mosquera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs d’Alcanalí i de Mosquera (Marina Alta).
La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí
torre de la Fontana
Història
Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia (Marina Alta) damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
banys de la Reina
Història
Nom popular amb què són conegudes les restes d’una factoria de peix ( garum
) d’època romana, a la platja d’Ifac (Calp, Marina Alta).
Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblant a d’altres restes de la mateixa zona Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc, algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom
el Raval de Murla
Història
Moreria de Murla (Marina Alta); el 1609, abans de l’expulsió, tenia 66 focs de moriscs.