Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
castell de Sant Omer
Història
Fortalesa construïda a Tebes (Beòcia), damunt les ruïnes de Cadmea.
Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste
quadra de Sant Joan
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguaviva (Gironès), centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.
fort de Sant Carles
Història
Antiga fortificació del municipi des Castell (Menorca), auxiliar del gran fort de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far
Sant Antoni
Façana principal del predi de Sant Antoni
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Predi del municipi de Maó (Menorca), situat damunt la costa septentrional del port de Maó.
Conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm , forma la cala de Sant Antoni dividida en dues per una petita punta, on hi ha un desembarcador La casa és un notable edifici del segle XVIII Fou residència de l’almirall Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi feu estada la seva amant, lady Hamilton
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
Ruppin
Història
Antic territori senyorial alemany, al NW de Brandenburg.
Possessió dels senyors d’Arnstein i comtes de Lindow-Ruppin, el 1524 passà a Brandenburg
taifa de Ronda
Història
Petit regne de taifes (1031-59) governat per la família berber dels Banū.
Cobejat pels veïns regnes de Granada, Màlaga i Sevilla, fou finalment annexada per al-Mu'tamid a aquest darrer
vescomtat de Rodés
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Rodés, capital del comtat de Roergue, que el 1096 fou venuda als vescomtes de Millau i Carladès.
Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue
baronia de Roccapalumba
Història
Jurisdicció feudal a Sicília confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715.
El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro