Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
torre de Querroig
Història
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m), termenal dels municipis de Banyuls de la Marenda i de Cervera de la Marenda (Rosselló) i de Portbou (Alt Empordà).
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
baronia de Cabrenys
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys (Vallespir), que depenia del vescomte de Castellnou; fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
Cabrenys
Història
Castell (dit també castell de Serrallonga
) i antic terme del municipi de Serrallonga (Vallespir), al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys
.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà Les restes del castell s IX, dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella dedicada a sant Miquel s’alcen sobre el cim més meridional 1 342 m alt en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al s XIII, i d’una altra d’hexagonal, del s XIV El castell havia estat residència dels lloctinents…
Conorbau
Història
Antiga quadra de l’Alt Urgell, a la dreta del Segre, que al sXIX depenia del lloc de Gramós.
Conflent
Història
Antic pagus
del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de la vegueria de Vilafranca de Conflent, que corresponia, aproximadament, a l’actual comarca del Conflent
.
els Comtats
Història
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà).
Tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat
fort de la Guàrdia
Història
Gran fortificació de Prats de Molló (Vallespir), que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia , testimoniada ja el segle X
torre de Goà
Història
Antiga torre medieval, arruïnada, situada al cim de la serra que separa les valls de Saorra i de Cadí, al sector N del massís del Canigó.
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718