Resultats de la cerca

És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV

L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures

El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib  , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052  Guillem II, comte de…

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…

Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic

Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja