Resultats de la cerca

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el…

La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l’autor de l' Expedición de…

Era centrada a l’antic castell d’Aiguafreda , conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut s XIII, als Basella s XIV, als Cruïlles s XV, als Aimeric s XVII i als Pignatelli s XVIII

Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià, aleshores inclòs dins el terme del castell Sant Julià de Bellpuig

En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt

L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV l’actual edifici és del segle XVIII