Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Riudeperes
Història
Antiga domus o casa forta del poble de Sant Martí de Riudeperes, al municipi de Calldetenes (Osona).
És situada a la dreta de la riera de Sant Julià dita antigament riu de Peres , nom derivat de riva Petrarum , prop de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes El llinatge Riudeperes s’extingí al s XV
la Perereda
Història
Antiga quadra del municipi de Tavertet (Osona); el mas de Perereda és situat a la vora de la carretera de Tavertet a l’Esquirol, sobre les cingleres de la riera de Bolà, i conserva una antiga torre del s XVI.
Sala-d’heures
Casal de Sala-d’heures, a Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l’E del poble.
L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
vescomtat de Cabrera
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Clavelles
La Roca de Clavelles, masia i antiga casa comunal de Clavelles
Manlleu Arqueològic
Història
Antiga quadra del municipi de Manlleu (Osona), a l’oest de la vila, que formà ajuntament fins a mitjan segle XIX, centrat a la casa de la Roca.
Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic
Colomers
Història
Antiga quadra del municipi de Gurb de la Plana (Osona), dins la parròquia de Granollers de la Plana.
el Despujol
Història
Antiga domus o casa fortificada del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), entre Sant Hipòlit de Voltregà i el Ter, prop del Poble Sec, origen del llinatge Despujol, de cavallers, al qual pertany l’antic propietari, marquès de Palmerola. Actualment és la seu de l’ajuntament de les Masies.
Bossost
Història
Terçó i batllia de la Vall d’Aran que, al s XIII, comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.
Fou subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossost dit també de Quate Lòcs
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.