Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
torre de Sant Julià
Història
Torre de defensa de la costa, del municipi de Benicàssim (Plana Alta), a l’E de la vila.
Penyafort
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
la Riba
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, que al s XIX formava part del terme de la Bleda.
torre Renegada
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi d’Orpesa (Plana Alta).
torre del Rei
Història
Antiga torre de defensa situada al cap d’Orpesa, dins el municipi d’Orpesa (Plana Alta).
Dóna nom a una caseria 96 h diss 1960
Ranes
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, propera a la de Malcavaller, entre els termes de Subirats, el Pla del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de Castella i deposaren el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina