Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
la Riba
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, que al s XIX formava part del terme de la Bleda.
Ranes
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, propera a la de Malcavaller, entre els termes de Subirats, el Pla del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.
Dagues
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan s XIII fins al 1625.
Corbella
Història
Antiga quadra agregada al segle XIX al municipi del Talladell (Urgell).
Cabestany
Història
Antiga quadra del municipi de Tàrrega (Urgell), que al sXIX formà part del municipi de Riudovelles.
Dosrius
Història
Antiga quadra del monestir de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió de Santes Creus des de mitjan sXIII fins al 1625.
Girbals
Història
Antiga quadra del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), existent encara al sXIX, al sud de la vila.
vescomtat de l’Alt Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò