Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
Benissàmit
Història
Un dels districtes en què era dividida Eivissa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat
..
Balansat
Història
Un dels cinc quartons en què fou dividida Eivissa del s XIII al XIX, la capital del qual era el lloc de Sant Miquel de Balansat
.
Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i una part del de Portumany correspon en part a l’actual terme municipal de Sant Joan d’Eivissa i en part al de Sant Antoni de Portmany
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Algarb
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
la Cort
Història
Antiga quadra del terme del castell de Cervelló (Baix Llobregat).
Ciuró
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) Castellciuró
).