Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sorribes
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme, a la vall de l’aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l’Aiguadora i de Sant Martí de Canals.
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
torre de Mussa
Aspecte de la torre de Mussa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Història
Antiga torre de defensa del municipi de Benifaió (Ribera Alta), al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.
quadra de Montdarn
Història
Antiga quadra del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà) (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi al segle XIX.
Berguedà
Història
Antic pagus
, que correspon aproximadament a l’actual comarca del Berguedà.
El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sotsvegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sotsvegueria de Berguedà o de Berga i Berguedà
vescomtat de Berga
Dinasties dels vescomtes de Berga
Història
Vescomtat de l’antic comtat de Cerdanya creat en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat.
El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
les Canals de Catllarí
Història
Nom amb el qual també és coneguda l’antiga quadra de Catllarí (Berguedà).
comtat de Berga
Comtat de Berga
© fototeca.cat
Història
Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Berguedà (tret de la vall de Lillet).
El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…
baronia de Benimuslem
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benimuslem (Ribera Alta), vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina