Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial SantPere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
les Franqueses del Maresme
Història
Nom donat antigament als pobles de Cabrera de Mar i de Premià, al Maresme, pel fet d’ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal.
A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV
Lairissa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Bossost; comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
Arties
Història
Antic terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs.
baronia de Lés
Capella de Sant Blai, de l’antiga baronia de Lés (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
Castièro
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran (dit també terçó de Viella
) format per la divisió del terçó de Viella i que comprenia la vila de Viella i els pobles de Gausac, Casau, Betren, Escunyau i Casarilh.
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb santPere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les…
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813