Resultats de la cerca

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc

Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813

Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…

El títol ha continuat fins al s XX en la mateixa família

Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano