Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
quadra de Vallalta
Història
Antiga quadra centrada a la desapareguda Torre de Vallalta.
Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
vescomtat de Sóller i d’Alcúdia
Història
Jurisdicció senyorial concedida in partibus per Jaume III de Mallorca, el 1349, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
torre de na Seca
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Fornalutx (Mallorca) , situada damunt el cingle de n’Amet, construïda en 1582-84.
cavalleria de son Sant Joan
Història
Alqueria mallorquina anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn.
Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina